L'altre dia llegia al diari El País del 20 de febrer que Sergio Dalma acaba de treure un disc nou (A buena hora, Universal) i que ja és el més venut a Espanya. Just el mateix que va passar fa tres anys amb Todo lo que quieres, l'anterior disc del cantant català que també va ocupar el número u de les llistes de vendes el 2005.
La diferència és que el nou disc només ha hagut de vendre 7.000 còpies per ser a dalt de tot dels rànquings, mentre que l'antic disc el van comprar 70.000 persones.
Aquest article podria continuar descrivint la crisi de la indústria musical i cultural per culpa dels nous suports digitals i per la facilitat que aquests nous formats suposen per la còpia i la descàrrega il·legal de continguts a través de la xarxa; però com podeu haver intuït pel títol, no ho faré. En comptes d'això us explicaré un cas que està a l'altra cara de la moneda i que exemplifica la teoria que la música i la cultura no estan en crisi, sinó la seva indústria.
Octavi Royo és un jove realitzador de 26 anys amb un munt de projectes audiovisuals interessants que fins ara no han tingut una difusió a l'alçada de la seva qualitat. Doncs bé, gràcies als nous formats digitals ara podem accedir a un documental sobre els Okupes que ha realitzat conjuntament amb Ignasi P. Ferrer i que parteix del desallotjament del cinema del carrer Princesa de Barcelona, amb unes imatges explícites i sorprenents de com es varen fer fora aquests joves.
La xarxa permet, ara, la difusió d'aquesta peça amb una facilitat que hauria estat difícil aconseguir amb els formats clàssics de distribució. Espero que gaudiu del documental i en feu tanta difusió com sigui possible; ningú no us perseguirà per fer-ho.
Us deixo, però, amb el dubte de, si la difusió és gratuïta i sense control, com s'hauria de recompensar la feina feta per l'Octavi i l'Ignasi.
enllaços:
OKUPA, crònica d'una lluita social (veure des del navegador)
OKUPA, crònica d'una lluita social (baixar a l'ordinador)
La diferència és que el nou disc només ha hagut de vendre 7.000 còpies per ser a dalt de tot dels rànquings, mentre que l'antic disc el van comprar 70.000 persones.
Aquest article podria continuar descrivint la crisi de la indústria musical i cultural per culpa dels nous suports digitals i per la facilitat que aquests nous formats suposen per la còpia i la descàrrega il·legal de continguts a través de la xarxa; però com podeu haver intuït pel títol, no ho faré. En comptes d'això us explicaré un cas que està a l'altra cara de la moneda i que exemplifica la teoria que la música i la cultura no estan en crisi, sinó la seva indústria.
Octavi Royo és un jove realitzador de 26 anys amb un munt de projectes audiovisuals interessants que fins ara no han tingut una difusió a l'alçada de la seva qualitat. Doncs bé, gràcies als nous formats digitals ara podem accedir a un documental sobre els Okupes que ha realitzat conjuntament amb Ignasi P. Ferrer i que parteix del desallotjament del cinema del carrer Princesa de Barcelona, amb unes imatges explícites i sorprenents de com es varen fer fora aquests joves.
La xarxa permet, ara, la difusió d'aquesta peça amb una facilitat que hauria estat difícil aconseguir amb els formats clàssics de distribució. Espero que gaudiu del documental i en feu tanta difusió com sigui possible; ningú no us perseguirà per fer-ho.
Us deixo, però, amb el dubte de, si la difusió és gratuïta i sense control, com s'hauria de recompensar la feina feta per l'Octavi i l'Ignasi.
enllaços:
OKUPA, crònica d'una lluita social (veure des del navegador)
OKUPA, crònica d'una lluita social (baixar a l'ordinador)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada