q q d c

Tom Waits

2008-05-13T13:27:00.000-07:00

La millor roda de premsa que he vist mai. Tom Waits explicant quines ciutats visitarà en la seva gira Glitter and doom tour. S'ha de veure fins al final, encara que no entengueu res d'anglès.

What's My Line?

2008-04-16T09:23:00.000-07:00

Whats My Line és un programa de televisió americà que s'emetia per la CBS i que conduia el periodista veterà John Charles Daly. L'espai era un concurs on quatre celebritats amb els ulls tapats havien de fer preguntes, que s'haguessin de respondre amb un sí o un no, a un convidat, també famós. L'objectiu ja l'heu endevinat: esbrinar el personatge amb el mínim de temps possible.

Un dia van convidar Salvador Dalí, i evidentment, el programa va ser especial; sobretot quan li van fer preguntes sobre què sabia fer i què no sabia fer.

Col·leccions PLESA/SM

2008-03-03T07:57:00.000-08:00

ParaQueNoSeOlviden.com és una pàgina que està creant un arxiu d'alguns llibres educatius antics dels anys 80, publicats per l'editorial PLESA/SM, i que van marcar tota una època a les generacions dels anys 60 i 70.

Miguel Angel Rodríguez (que no té res a veure amb l'exportaveu del Govern) i un conjunt de col·laboradors nostàlgics s'han dedicat a escanejar i penjar tots els exemplars d'aquestes col·leccions pel valor educatiu que tenen, ja que no es venen ni es tornaran a editar.

Jo vaig tenir la sort de tenir germans d'aquestes generacions i també vaig aprendre molt amb aquests llibres. Destaco la sèrie "como hacer" (on vaig aprendre a fer avions) i el llibre "Cómo trabaja tu cuerpo".

Si llegiu els forums i els comentaris de la pàgina veureu com, sorprenentment, molts informàtics, mecànics, enginyers... van decantar la seva vida professional d'acord a aquesta col·lecció anys més tard de llegir els llibres.

enllaços:
http://www.paraquenoseolviden.com/
"como hacer..."

por fin es viernes!

2008-02-28T17:18:00.000-08:00

Aquí teniu 9 cançonetes per començar el cap de setmana. A veure què us sembla la meva tria!

Cliqueu per escoltar directament des del navegador.
Deixeu el cursor damunt de la cançó per saber el nom complet i el de la peça

"troughtheviewfinder"

2008-02-27T10:46:00.000-08:00

Polaroid ha anunciat que deixa de produir els carrets per la seva famosa càmera d'instantànies. D'aquesta manera es confirma la mort d'aquesta tecnologia, just un any més tard que s'anunciés que no vendrien més càmeres amb aquest suport fotogràfic. És l'última víctima de la transformació digital de la fotografia. Snif.

De totes maneres, si sou romàntics de la fotografia antiga i us agradaria donar un toc "retro" a les vostres fotografies digitals heu de conèixer una nova tècnica anomenada "troughtheviewfinder".

La tècnica consisteix en aconseguir el visor antic d'una càmera que l'avi no faci servir, i acoplar-la a l'objectiu de la nostra càmera digital de molts i molts megapíxels. La finalitat és senzilla: dotar de taques, marcs, desenfocaments i rallades les fotografies digitals que fem per tal de donar caliu a les nostres creacions.

foto de [christina]

A continuació us deixo un parell d'enllaços amb exemples de fotografies fetes amb aquesta tècnica i un grup de discussió on podeu trobar quins models de càmera antics podeu fer servir.

fotos amb la tècnica "troughtheviewfinder"
grup de discussió

OKUPA, crònica d'una lluita social

2008-02-23T04:31:00.001-08:00

L'altre dia llegia al diari El País del 20 de febrer que Sergio Dalma acaba de treure un disc nou (A buena hora, Universal) i que ja és el més venut a Espanya. Just el mateix que va passar fa tres anys amb Todo lo que quieres, l'anterior disc del cantant català que també va ocupar el número u de les llistes de vendes el 2005.

La diferència és que el nou disc només ha hagut de vendre 7.000 còpies per ser a dalt de tot dels rànquings, mentre que l'antic disc el van comprar 70.000 persones.

Aquest article podria continuar descrivint la crisi de la indústria musical i cultural per culpa dels nous suports digitals i per la facilitat que aquests nous formats suposen per la còpia i la descàrrega il·legal de continguts a través de la xarxa; però com podeu haver intuït pel títol, no ho faré. En comptes d'això us explicaré un cas que està a l'altra cara de la moneda i que exemplifica la teoria que la música i la cultura no estan en crisi, sinó la seva indústria.

Octavi Royo és un jove realitzador de 26 anys amb un munt de projectes audiovisuals interessants que fins ara no han tingut una difusió a l'alçada de la seva qualitat. Doncs bé, gràcies als nous formats digitals ara podem accedir a un documental sobre els Okupes que ha realitzat conjuntament amb Ignasi P. Ferrer i que parteix del desallotjament del cinema del carrer Princesa de Barcelona, amb unes imatges explícites i sorprenents de com es varen fer fora aquests joves.

La xarxa permet, ara, la difusió d'aquesta peça amb una facilitat que hauria estat difícil aconseguir amb els formats clàssics de distribució. Espero que gaudiu del documental i en feu tanta difusió com sigui possible; ningú no us perseguirà per fer-ho.

Us deixo, però, amb el dubte de, si la difusió és gratuïta i sense control, com s'hauria de recompensar la feina feta per l'Octavi i l'Ignasi.

enllaços:
OKUPA, crònica d'una lluita social (veure des del navegador)
OKUPA, crònica d'una lluita social (baixar a l'ordinador)